Seguint el fil de l’última entrada, al formulari personal que els i les joves van contestar al final del trimestre passat, apareixia la pregunta:

 

“Ets feliç a El Planter? Per què?”

 

Aquesta pregunta ens apropa a l’essència, a comprovar que un dels objectius principals del projecte està viu i actiu. És a partir d’un estat de tranquil·litat, benestar i felicitat que ens relacionem de manera plena amb un/a mateix/a, amb el grup i amb l’entorn, i és aquest mateix procés el que vivim amb els continguts i els aprenentatges. En tant que soc feliç aprenc, i en tant que em sento aprenent soc feliç.

Us compartim algunes de les intervencions escrites que en vam rebre:

 

Sí, porque estoy cómodo con mis compañeros/as y con la enseñanza”.

(Alumne/a de 1r)

 

Jo estic molt feliç de estar aquí perque em sento molt cuidat, respectat, escoltat i molt lliure…  ”.

(Alumne/a de 2n)

 

Sí, perquè m’agrada la manera en que es fan les coses i també m’agrada que cadascuna pugui tenir el seu ritme d’aprenentatge, soc feliç 🙂

(Alumne/a de 2n)

 

Quan preguntem per les emocions i els sentiments que els/les identifiquen quan parlem de l’aprenentatge els últims mesos, paraules com Satisfet/a, Content/a, Tranquil/·la, Animat/da…  apareixen sovint. Això ens permet tenir una visió general del grup i abordar amb prioritat i cuidant aquells/es que manifesten sentiments com Confós/a o Insegur/a. El fet que s’expressin amb aquests sentiments ens dona peu a una conversa de tutoria des de la seva autovaloració, sense haver de fer interpretacions o judicis del seu procés. 

 

Aquesta mateixa pregunta la fem en relació al grup i les respostes ens ajuden a fer una descripció conjunta sobre com seria el grup ideal i a engegar un diàleg dins d’aquest. En aquest cas els i les joves responen a:

 

“Com t’agradaria que fos el grup al qual voldries pertànyer?”

 

Un grup que respecta cada ritme i cada persona tal com es, un grup on sentirse a gust i en confiança”.

(Alumne/a de 2n)

 

“Un grup on es respectin i que no hi hagi discussions”.

(Alumne/a de 1r)

 

Valorem si el que tenim és com aquell que voldríem i, en tot cas, què ens pot faltar per arribar-hi. Treballem la corresponsabilitat per tal de prendre partit i sentir-nos nostre aquest procés. Quan algú dins de la comunitat no s’hi sent a gust, tots/es ens podem fer preguntes com: “què puc fer jo, què puc aportar?”,què és allò que manifesta, que en realitat tots/es portem dins i potser no ens atrevim a dir?” o, “què hi ha obert que no hem cuidat encara?”… 

L’equip d’acompanyants tractem d’obrir espais d’escolta i conversa, per tal que tot allò que ja hi és aparegui a la superfície de manera atesa i cuidada. De la mateixa manera, compartim amb el grup la corresponsabilitat de fer-ho i de mica en mica anem perdent la por a fer presents els conflictes. La Comunició NoViolenta és, en aquest cas, una eina que ens és de gran ajuda a l’hora d’apropar-nos i connectar els uns amb els altres. Fugint de la idea de procurar un espai sense conflictes, ens endinsem en l’aventura d’integrar-los i adquirir eines per anar-los gestionant i resolent, mica en mica. 

 

 

¿T’agradaria estar al dia de totes les novetats?

Si t’ha agradat aquest escrit i no vols perdre’t les novetats pots subscriure’t a la nostra newsletter. T’informarem de les noves entrades al blog, a més a més de les notícies de El Planter.